Cuidaula

  Portada de la guia "La práctica de la Pedagogia de la muerte" El suïcidi és un assumpte que encara s'aborda amb una certa reticència a la nostra societat. I sobretot a les nostres escoles. No obstant això, el que és ben cert és que, segons l' Observatori del Suïcidi , actualment aquesta és la principal causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys a Espanya. Encara més, l'any 2021 el suïcidi s'hi va mantindre com la primera causa de mort externa, amb 4.003 defuncions, un 1,6% més que en 2020, segons l'Institut Nacional d'Estadística ( INE ).   La preocupació cada vegada és major, no hi ha dubte: els docents observem com des dels centres de formació del professorat cada vegada són més els cursos sobre autolesions i suïcidi que s'ofereixen. Jo ja vaig pel segon i, en part, és gràcies a aquest últim que he decidit dedicar una entrada al tema.   És fonamental entendre que el suïcidi és un problema de salut pública que afe...

  La pedagogia de la mort i el tractament del procés del dol és un dels grans desconeguts dins del món educatiu. En essència, quan es tracta de parlar de mort a l'aula , ocorre més o menys el mateix que ocorre a la societat en general: que s'evita i s'amaga darrere d'un gran nombre de tabús i mites. Però la mort, com la vida - morir, com nàixer - és un fet natural i, en definitiva, hauria de tractar-se com a tal. Ambdues tenen un punt en comú: que no hi ha res més reconfortant que compartir-les amb els altres . Els bateigs són motiu de reunió de familiars, amics i curiosos. I tampoc no deixen de ser-ho els soterraments.  No obstant això, a tots ens agrada més parlar de com compartir les alegries, que no les tristeses. Però és important aprendre a trencar eixes barreres i intentar assumir que la mort també és part del nostre dia a dia: les nostres mascotes, els nostres familiars, companys de treball... i companys d'escola. Per aquesta raó és urgent que la comunitat ...