Mite i realitat sobre el suïcidi

 

Portada de la guia "Pedagogía de la muerte"
Portada de la guia "La práctica de la Pedagogia de la muerte"

El suïcidi és un assumpte que encara s'aborda amb una certa reticència a la nostra societat. I sobretot a les nostres escoles. No obstant això, el que és ben cert és que, segons l'Observatori del Suïcidi, actualment aquesta és la principal causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys a Espanya. Encara més, l'any 2021 el suïcidi s'hi va mantindre com la primera causa de mort externa, amb 4.003 defuncions, un 1,6% més que en 2020, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

 

La preocupació cada vegada és major, no hi ha dubte: els docents observem com des dels centres de formació del professorat cada vegada són més els cursos sobre autolesions i suïcidi que s'ofereixen. Jo ja vaig pel segon i, en part, és gràcies a aquest últim que he decidit dedicar una entrada al tema.

 

És fonamental entendre que el suïcidi és un problema de salut pública que afecta persones de totes les edats i condicions socials. Però, no obstant això, continua sent un tema estigmatitzat i tabú en la nostra societat i els nostres centres educatius, la qual cosa dificulta la detecció precoç dels casos de suïcidi.

 

No ho dic jo, sinó que es pot llegir en la guia educativa La pràctica de la Pedagogia de la Mort: és crucial parlar obertament sobre el suïcidi - en el bar, amb els teus amics, a escola - per a poder sensibilitzar la població sobre la importància de la salut mental i la prevenció del suïcidi, i també per a trencar els prejudicis que envolten aquest tema i acabar amb l'estigmatització de les persones – alumnes o no – que tenen idees suïcides.

 

Tadamichi

És important que els joves se senten còmodes parlant sobre les seues emocions i pensaments, i que sàpiguen que demanar ajuda no és una mostra de feblesa, sinó de valentia. Està demostrat: el diàleg i l’empatia en parlar sobre el suïcidi poden ajudar a reduir l'ansietat i l'aïllament social que poden contribuir al risc de suïcidi en els joves.

 

Amb la formació pertinent, des dels centres educatius podem ajudar en gran manera a la detecció precoç dels casos de risc de suïcidi i podem evitar un gran nombre d'aquests promovent l'educació emocional, fomentant el diàleg i prevenint l'assetjament escolar.

 

Així, visibilitzar el suïcidi i parlar obertament sobre aquest és un primer pas fonamental per a reduir l'estigma i la ignorància que envolten aquest tema, i per a poder construir una societat més empàtica, compromesa i conscient de la importància de la salut mental dels seus ciutadans.

 

Per això, amb la finalitat d'aportar el meu gra d'arena en la visibilització del suïcidi, en aquesta entrada del blog vull presentar-vos una infografia amb els mites més estesos sobre el suïcidi en adolescents, per tal de, en cas de ser necessari, saber com ajudar a aquell alumne, alumna, familiar o amic que intenta superar el seu sofriment.

 


 

Publicació sota llicència Creative Commons

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El reto de los hermanos y de las hermanas en la pedagogía hospitalaria

Ioga i meditació a l'aula

TIC, TAC: "Tempus fugit"