Ioga i meditació a l'aula

La primera vegada que vaig guiar una meditació a l’aula, diversos alumnes van riure. La segona vegada, només en van riure un parell. La tercera vegada, van ser ells i elles les que em demanaren fer meditació. 

En entrades anteriors ens centràrem a descriure algunes de les pedagogies i teràpies que s’estan instaurant als hospitals per tal de convertir aquests llocs en espais més humans. 

En aquesta ocasió, i tot aprofitant que hui celebrem el Dia Internacional del Ioga, volem aprofundir en els beneficis del ioga i la meditació aplicats a l’aula, tot basant-nos en diversos estudis i en l’experiència pròpia. Abans d’entrar en matèria, però, cal establir una definició clara d’aquests conceptes. 

 

 

Què entenem per ioga?

El ioga no és un esport, és una disciplina mil·lenària. Les disciplines - com el kungfu o el taitxí – es caracteritzen per comportar uns fonaments filosòfics, unes normes morals, una manera de veure i entendre la vida. 

El ioga tampoc és (únicament) fer postures, també anomenades asanes. És una filosofia de vida que pretén, a través d’un conjunt de tècniques, equilibrar el nostre cos, la nostra ment i la nostra ànima. I per arribar a eixa meta, no hi ha un sol camí, ni una sola tècnica, sinó moltes. Totes vàlides i cap d’elles estanca. 

La idea no és aprofundir en tot aquest corpus filosòfic del ioga, que donaria per a moltes entrades, sinó simplement matisar que, dins del ioga, la pràctica va més enllà de fer postures o respiracions, tot i que, en essència, aplicades a l’aula, ens centrarem sobretot en aquestes dos tècniques. 

Està demostrat que el ioga presenta ja no només beneficis físics (tonificació de la musculació, augment de la flexibilitat, correcció postural...), sinó també mentals. Tal com aprofundirem més endavant, el ioga, entre altres beneficis, aporta claredat mental, ajuda al maneig de l’estrés i augmenta la capacitat de concentració. 

 

 

Què és exactament la meditació? 

Nosaltres (“jo”) no som la nostra ment (“ella”). La ment genera un gran nombre de pensaments involuntaris i és mitjançant la meditació com intentem calmar-los i deixar-los anar a través de l’observació amb la finalitat de centrar-nos en un punt en concret que ens ancore en l'ací i l'ara. 

Tot i que al llarg de l’entrada emprarem el terme de “meditació” d’una manera generalitzada, pense que cal aclarir aquest concepte que se sol interpretar d’una manera errònia.

La meditació no és deixar la ment en blanc, buidar-la de pensaments. Ni és només concentrar-se. La meditació és un procés, un camí dins del ioga, on la concentració és el primer pas per assolir-lo. En el ioga, en la tradició hinduista, la concentració es coneix amb el nom de Dharana. Quan s'aconseguix dominar aquesta, “s’accedix” al Dhyana, és a dir, al següent estat, el de veritable meditació. La dedicació i la regularitat en la pràctica del Dhyana pot dur a l’últim estat: el Shamadi, la il·luminació. Més conegut en la tradició budista com el Nirvana.

Dins d’aquests estats que configuren el camí del ioga, ens centrarem en els que més ens interessa per a aquest article: els dos primers. 

Només el domini de la meditació obri la porta a la il·luminació. Però no es tracta d’il·luminar-se com Buda, és clar. De fet, en aquest procés meditatiu, fins i tot quan es domina, no sempre és possible ni tan sols assolir l’etapa de concentració. La “monkey mind”, una ment molt activa que s'engronsa entre pensament i pensament, moltes vegades no ens permet ni començar el procés. 

Però el fet de practicar la meditació, encara que siga en la seua fase de concentració, ens ajuda a reconéixer les distraccions i, consegüentment, a tindre millor claredat mental i a qüestionar-nos el que veiem i pensem. Més endavant aprofundirem en els beneficis que ens pot aportar adquirir aquestes destreses a l’aula.

De moment, únicament caldria tindre en compte que, dins de la meditació, podem trobar dos grans grups: les meditacions en moviment (meditació activa) o meditacions estàtiques, on es manté una postura determinada. 

 

Com es poden aplicar la meditació i el ioga a l’aula? 

Per a guiar una meditació, l’ideal és, clarament, haver meditat prèviament. No obstant això, no és l’única possibilitat: existix una gran quantitat de materials que es poden reproduir a l’aula, amb meditacions guiades, sense tindre-hi experiència prèvia. Si en necessiteu, recomane donar una ullada a la pàgina web d’Amparo Piles, ja que es poden trobar un gran nombre de meditacions guiades, tant per a infantil com per a batxillerat, i que duren entre dos i deu minuts. No és tan rellevant el temps de meditació – amb 5 minuts és més que suficient – com el costum de fer-la sempre en una mateixa franja horària o en el mateix moment de la sessió.

A l’hora d’introduir la meditació a l’aula, i tot i que és possible aplicar algunes meditacions actives, el més còmode i pragmàtic és començar fent servir les estàtiques. A més, la meditació pot superar els espais reservats a Educació Física i emprar-se més enllà de l’àmbit tutorial. Actualment, el currículum de Primària i Secundària inclou sabers bàsics relacionats amb l’educació postural, la relaxació, la respiració i el control de la impulsivitat. Tot i que aquests estan orientats sobretots a la matèria d’Educació Física, també s’inclouen dins dels elements transversals i, en definitiva, resulta beneficiosa quan es practica des de totes les matèries. Per exemple, és especialment útil abans de començar una prova d’avaluació oral o escrita.

A l'hora d'introduir la meditació, es recomana seguir els passos següents:

1. La meditació es pot fer asseguts a la vora de la cadira, amb l’esquena recta, allongada, sense recolzar en el respatller i amb els muscles relaxats. Es poden posar les mans en els genolls, descansant amb el palmell cap a dalt o cap a baix. També es pot adoptar un mudra amb les mans.

Mudres

2. Guiar el focus d’atenció cap a un o diversos punts: 

• La respiració. Inhalar i exhalar pel nas. Atendre al moviment que genera. Contar respiracions.
• Diversos punts del cos. Contacte de les mans amb les cames. 
• Observació d’emocions, sentiments o sensacions. 
• Sons o música. Es pot posar música relaxant durant la meditació. Sorolls del carrer, piular dels pardals... 
• Imatges mentals o visualitzacions. 
• Repetició de mantres. 

3. Convidar eventualment a tornar a eixe punt de meditació quan la ment se’n vaja a altres pensaments. Es tracta de centrar de nou l’atenció deixant anar els pensaments involuntaris sense jutjar-los. 

4. Eixir progressivament de la meditació. Per exemple, es pot convidar a fer lleugers moviments amb els dits de les mans o el cap abans d'obrir els ulls.

 

 

Pel que fa al ioga als centres educatius, sempre cap la possibilitat de dur a terme una seqüència amb algunes postures que no requerisquen un gran espai per a la seua execució. Es tracta, en essència, de dur aquest procés meditatiu tot centrant l’atenció en la respiració mentre es mantenen diverses postures o asanes. 

A manera de proposta, resultaria interessant plantejar el ioga com a activitat dins d’un programa de patis actius. Aquests espais dinamitzen en gran manera un centre educatiu. No només són una eina contra el sedentarisme, sinó també una manera de promocionar les activitats a l’aire lliure i la interacció social.

El ioga a les escoles i als instituts esdevé un mitjà per a relaxar-se i alliberar o aconduir l’energia. D’aquesta manera es reduïx l’estrés i l’ansietat i es promou la interacció amb altres companys i companyes. Així, es motiva el desenvolupament d’habilitats socials, conéixer noves persones, aprofitar d'una manera saludable el temps d’esbarjo, de manera que, en definitiva, el ioga contribuïx a tornar a l’aula d’una manera més relaxada i a evitar el conflicte tant durant patis com durant les classes. 

 

 

 

Conclusions: la meditació i el ioga a l’aula

 

No és una qüestió de fe: es tracta d’una evidència científica. Els estudis demostren que la pràctica de la meditació repercutix positivament sobre la salut i el benestar de les persones. És per aquesta raó que la meditació està superant l’àmbit personal i comença a introduir-se'n en altres, com ara l’hospitalari, el professional o l’acadèmic. Entre els principals beneficis específics atribuïts a la meditació i al ioga, n'hi destaquem els següents:

 

El món en què vivim és cada vegada més complex i demandant. Ens trobem una cultura de la velocitat i la immeditesa que genera alts nivells d'estrés i ansietat en les persones, incloent-hi el nostre alumnat. Per aquesta raó, és important que des dels centres educatius no només ens centrem en l'aprenentatge acadèmic, sinó també en l'educació emocional i el benestar psicològic de tota la comunitat educativa.

La meditació i el ioga aporten beneficis significatius per a la salut mental i el benestar emocional i físic de les persones. Introduir-los als centres educatius suposa proporcionar als estudiants les habilitats i les eines necessàries per a enfrontar els desafiaments del món actual amb major resiliència i, en definitiva, a desenvolupar habilitats rellevants per a la vida, com l'autoregulació emocional, l'empatia i la capacitat de perdonar els altres.

Pense que els avantatges que oferixen aquestes disciplines mereixen el temps que implica introduir-les a l’aula. A mi sempre m’han funcionat molt bé i l’alumnat acaba demanant fer algunes sessions, sobretot quan se senten inquiets.

Has emprat alguna vegada la meditació, el mindfulness o el ioga amb els alumnes? Quina ha sigut la teua experiència? No dubtes a compartir-la als comentaris!

Namasté!

________________

Recorda que pots seguir-nos a Instagram fent click en la següent imatge:

Publicació sota llicència Creative Commons