Cuidaula

Hoy toca hablar de delfines. La relación entre estos animales y los humanos está documentada desde tiempos ancestrales. Y no es para menos: su sonrisa perpetua, la curiosidad y el comportamiento amigable que muestran con los navegantes ha dado lugar a un gran número de interacciones humano-delfín. Estos vínculos generan historias. Algunas, muy buenas historias . El devenir de los siglos nos ha relegado un buen puñado de relatos sobre delfines que rescatan marineros a la deriva, que los salvan de las mandíbulas de tiburones, que arriesgan sus vidas por proteger a náufragos y que los ayudan a volver a la civilización después de quedarse tirados en islas remotas. Este vínculo emocional de simpatía hacia estos animales ha dado lugar también a la aparición de de un gran número de leyendas y mitos. Uno de ellos, bien enraizado en la opinión popular, es aquel que afirma que los delfines tienen la capacidad de quitarse la vida a voluntad .  Pero, ¿qué hay de cierto en esto? ¿Pueden algunos...

  Mentre llegia la guia “Práctica educativa de la Pedagogía de la muerte”, i sobretot quan llegia la part en què es faciliten algunes propostes didàctiques vertebrades a partir d'un pla lector (pàg. 98), m’ha vingut al cap un recurs que pot ser interessant per  introduir i treballar el tema de la mort a l’aula . Així que, per què no compartir-lo amb vosaltres? Pense que podria ser útil sobretot per a tractar la mort des d’un enfocament previ , és a dir,  d'una manera preventiva , tot i que, amb el temps,  la idea és anar presentant diversos recursos que ens poden ajudar a abordar aquest tema tant de manera prèvia, com en cas que haja esdevingut una mort en el context educatiu o familiar que requerisca una intervenció educativa més específica. El recurs en qüestió és el llibre “Mort”, de Terry Pratchett . A grans trets, podem dir que estaria orientat sobretot a l’alumnat de secundària o de batxillerat i, més concretament, el recomanaria especialment per a les a...

  Portada de la guia "La práctica de la Pedagogia de la muerte" El suïcidi és un assumpte que encara s'aborda amb una certa reticència a la nostra societat. I sobretot a les nostres escoles. No obstant això, el que és ben cert és que, segons l' Observatori del Suïcidi , actualment aquesta és la principal causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys a Espanya. Encara més, l'any 2021 el suïcidi s'hi va mantindre com la primera causa de mort externa, amb 4.003 defuncions, un 1,6% més que en 2020, segons l'Institut Nacional d'Estadística ( INE ).   La preocupació cada vegada és major, no hi ha dubte: els docents observem com des dels centres de formació del professorat cada vegada són més els cursos sobre autolesions i suïcidi que s'ofereixen. Jo ja vaig pel segon i, en part, és gràcies a aquest últim que he decidit dedicar una entrada al tema.   És fonamental entendre que el suïcidi és un problema de salut pública que afe...

  La pedagogia de la mort i el tractament del procés del dol és un dels grans desconeguts dins del món educatiu. En essència, quan es tracta de parlar de mort a l'aula , ocorre més o menys el mateix que ocorre a la societat en general: que s'evita i s'amaga darrere d'un gran nombre de tabús i mites. Però la mort, com la vida - morir, com nàixer - és un fet natural i, en definitiva, hauria de tractar-se com a tal. Ambdues tenen un punt en comú: que no hi ha res més reconfortant que compartir-les amb els altres . Els bateigs són motiu de reunió de familiars, amics i curiosos. I tampoc no deixen de ser-ho els soterraments.  No obstant això, a tots ens agrada més parlar de com compartir les alegries, que no les tristeses. Però és important aprendre a trencar eixes barreres i intentar assumir que la mort també és part del nostre dia a dia: les nostres mascotes, els nostres familiars, companys de treball... i companys d'escola. Per aquesta raó és urgent que la comunitat ...