"Mort", de Terry Pratchett

 

Mentre llegia la guia “Práctica educativa de la Pedagogía de la muerte”, i sobretot quan llegia la part en què es faciliten algunes propostes didàctiques vertebrades a partir d'un pla lector (pàg. 98), m’ha vingut al cap un recurs que pot ser interessant per introduir i treballar el tema de la mort a l’aula. Així que, per què no compartir-lo amb vosaltres?

Pense que podria ser útil sobretot per a tractar la mort des d’un enfocament previ, és a dir, d'una manera preventiva, tot i que, amb el temps, la idea és anar presentant diversos recursos que ens poden ajudar a abordar aquest tema tant de manera prèvia, com en cas que haja esdevingut una mort en el context educatiu o familiar que requerisca una intervenció educativa més específica.

El recurs en qüestió és el llibre “Mort”, de Terry Pratchett. A grans trets, podem dir que estaria orientat sobretot a l’alumnat de secundària o de batxillerat i, més concretament, el recomanaria especialment per a les assignatures lingüístiques o per a ser treballat des de l'àmbit tutorial.

No sé si el coneixeu, però Pratchett és un escriptor famós sobretot pels seus llibres (uns 70 en total) que narren històries independents però ubicades en un mateix context, en el Mundodisco. Es tracta de fantasia (gènere que personalment m’encisa), elaborada amb un gran sentit de l’humor, de la ironia i del sarcasme

Més concretament, aquesta obra partix d’un argument prou hilarant: la Mort vol agafar-se vacances i necessita trobar un aprenent. Finalment escull un xic amb poca traça - "tot colzes i genolls" - perquè la substituïsca mentre ella viu (o intenta viure) la vida. En essència, a l'obra, la mort es veu humanitzada i és aquesta personalització la que permet aprofundir en veritables reflexions filosòfiques des d'un punt de vista sarcàstic i humorístic. I és que la Mort, inexperta en tot allò que és mundanal, intenta amb un èxit relatiu aprofundir, entendre i viure les experiències humanes, aprendre dels seus costums i experimentar les seues motivacions i sentiments.


 

Volia dedicar aquesta breu entrada a l'obra de Pratchett perquè crec que, a l’educació secundària, pot ser una molt bona ferramenta per a introduir a través de tertúlies literàries la pedagogia de la mort i fer-ho, a més, d’una manera molt natural i des de l’humor.

Tot i que l'hauré llegit unes quantes vegades des de la meua adolescència, no havia caigut fins ara en el potencial d’aquest llibre i potser el propose per a cursos futurs com a lectura recomanada. Pense en tertúlies literàries on es permeta la lliure expressió de l’alumnat, de com s’ha sentit en llegir sobre un tractament de la mort tal, de manera que el professorat només intervinga per a aconduir les seues intervencions i ajudar-los a aprofundir en les seues reflexions.

Es tracta de deixar parlar, expressar sentiments i pensaments, permetre que sorgisca el debat i que es naturalitze el fet de parlar de la mort per tal d'anar trencant a poc a poc amb l'estigma i el tabú que envolta aquest tema en la nostra societat

I és que, ja ho hem dit en altres entrades, si volem preparar per a la vida, hem de preparar també per a la consciència de finitud. El desenvolupament social a l'educació és necessari, però també ho és el creixement interior i el desenvolupament de la consciència humana. La mort afecta també els centres educatius i abordar-la permet formar un alumnat emocionalment més intel·ligent i conscient de la seua pròpia vida.

I potser Terry Pratchett siga un bon guia en aquest camí. Ens va deixar el 2015, però encara no està mort. Ho diu ell mateix en un dels seus llibres, El segador: "Ningú ha mort del tot fins que moren les ondulacions que ha provocat en aquest món: fins que es para el rellotge al qual donà corda, fins que fermenta el vi que preparà, fins que s'arreplega la collita que plantà."

Mort és, pel que fa al tractament normalitzador de la mort, el cim literari de Pratchett. I per aquesta raó volia compartir l'obra amb vosaltres, per si no la coneixíeu i per si considereu que pot ser d’utilitat! Vos recomane molt llegir-la, teniu rialles assegurades!


 Vos deixe ací la sinopsi que es pot trobar al llibre:





I algunes de les cites més famoses de l'autor:




Què n'opineu? Heu emprat alguna obra per a reflexionar sobre la mort a les vostres aules? Penseu que és un tema important per a treballar des dels nostres centres educatius?


_________

Recorda que pots seguir-nos a Instagram fent click en la següent imatge:






Publicació sota llicència Creative Commons


 

 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El reto de los hermanos y de las hermanas en la pedagogía hospitalaria

"Delfín, una historia de principio a fin" o de cómo tratar el suicidio en la infancia

Mite i realitat sobre el suïcidi