"Canvas" o de com aplicar el DUA per a elaborar situacions d'aprenentatge

Portada del DUA-A elaborat pel CEFIRE Inclusiva

En aquesta ocasió m'agradaria compartir amb vosaltres una ferramenta que he descobert fa relativament poc a través d'una formació del CEFIRE que se centrava a donar a conéixer el DUA-A. Es tracta del model canvas. Cal no confondre aquest model amb la ferramenta "Canva"(més famosa entre el professorat), que s'empra per a crear dissenys diversos (infografies, pòsters, presentacions...) d'una manera bastant intuïtiva. 

En el post anterior parlàrem sobre com elaborar situacions d'aprenentatge inclusives des de l'àmbit sociolingüístic. Pense que canvas, com a eina educativa, ens pot ajudar en gran manera en el procés de reflexió i adequació de les nostres tasques per tal de fer-les inclusives i, aconseguir així, que tot l'alumnat puga accedir-hi de manera equitativa.

L'origen de canvas

Canvas (de l'anglés, canvas) significa "llenç" o "tela", i és una ferramenta que fou presentada per primera vegada allà pel 2011 i que troba el seu origen en el món empresarial . Tan prompte com la vaig veure, vaig pensar que es tractava simplement d'una graella #detotalavidadelsenyor. I no sense raó: es tracta, de fet, d'una plantilla, d'una tela dividida en 9 blocs que pretén oferir una visió general de l'estat de l'empresa. En aquesta ocasió no pretenc, però, centrar-me en la forma, sinó en el contingut.

Model empresarial de canvas 

Canvas ajuda a qui l'elabora a reflexionar sobre aspectes diversos, com ara el perfil dels seus clients, el canal de venda, les fonts d'ingressos, etc. de manera que, a mesura que s'emplena, es va perfilant - d'una banda - una mena de resum de les fortaleses del negoci i - d'altra banda - d'aquells punts febles i carències empresarials que cal reforçar. El resultat d'aquesta anàlisi es presenta, com a producte final, d'una manera visual, esquemàtica i senzilla. 

Així, canvas esdevé una mena d'organitzador que et guia en el procés d'anàlisi de l'statu quo de la teua empresa, de manera que t'ajuda a saber en quin punt es troba i quines millores són necessàries implementar per a assolir les metes proposades.

Sense entrar en debats sobre l'enfocament neoliberalista de l'educació competencial actual, del que no hi ha dubte és que aquest model empresarial s'ha traslladat al món educatiu. I des del meu punt de vista, ha estat tot un encert. No és la primera vegada que esdevé una interferència o translació d'aquesta mena al món educatiu. De fet, el DUA - Disseny Universal per a l'Aprenentatge -, abans de ser DUA, fou simplement DU - Disseny Universal. I aquest, com ja sabeu, troba el seu origen en el món de l'arquitectura, de la necessitat de fer els espais arquitectònics i el mobiliari urbà universalment accessibles.

Canvas, una reflexió des de la inclusió i per a la inclusió

Ras i curt, puc dir que el que més m'agradà d'aquesta eina la primera vegada que la vaig emprar és que m'obligà a qüestionar-me fil per randa si estava atenent la diversitat correctament en les meues situacions d'aprenentatge.

Explicar amb detall el procés d'elaboració del canvas ocuparia massa espai en aquesta entrada. No obstant això, descriuré breument els eixos al voltant dels quals gira aquesta ferramenta.

A diferència del canvas empresarial, el canvas educatiu elaborat pel CEFIRE Inclusiva presenta 7 blocs en què es pretén ajudar el professorat a reflexionar sobre els aspectes següents:

Plantilla buida del canvas proposat pel CEFIRE Inclusiva

1. Accessibilitat universal: A partir d'una sèrie de qüestions que s'inclouen en la guia DUA-A, pots dur a terme una anàlisi exhaustiva del teu grup classe i de si s'està facilitant convenientment l'accessibilitat física, sensorial, cognitiva i emocional al teu alumnat. Aquesta part esdevé especialment important i útil en contextos com ara aules hospitalàries, on la diversitat de necessitats educatives és major i més canviant que a les aules ordinàries.

2. Situació d'aprenentatge: Es tracta d'establir i de descriure quina situació d'aprenentatge has programat, quins són els sabers bàsics i les competències específiques que s'introduiran i desenvoluparan a través d'aquesta, així com quins criteris d'avaluació emprarem per a assegurar els assoliments.

3. Implicació i feedback: A partir d'aquesta situació d'aprenentatge, aquests dos blocs ens ajuden a vertebrar i desenvolupar estratègies que fomenten la implicació de l'alumnat en la tasca així com estratègies per a oferir un feedback continu abans, durant i després del procés d'ensenyament i aprenentatge. De nou, la guia DUA-A ens facilita les orientacions necessàries per a revisar aspectes com ara el foment de la motivació i la participació, la retroalimentació en els aprenentatges i oferix recursos per a estimular l'atenció i els processos de memòria, així com d'evitació de la sobrecàrrega cognitiva.

4. Accés a la informació: En aquest bloc es reflexiona sobre les diferents vies amb què l'alumnat accedix a la informació i sobre els mitjans fets servir per a presentar els materials i els recursos. En aquest punt, relacionat amb les diferents formes de representació, es té en compte també l'ús de diferents tipus de llenguatge o la presentació de recursos amb diferents graus de complexitat.

5. Processament de la informació: O, en altres paraules, el procés de transformar la informació en coneixement organitzat i relacionat entre si. Es tracta de facilitar el desenvolupament d'estratègies cognitives en diferents situacions i nivells d'aprenentatge, relacionades amb la selecció, organització, gestió, processament i expressió de la informació. Ací, per tant, entren un gran nombre d'estratègies que van des de l'ús de rutines de pensament (selecció de la informació)  a l'ús de tècniques de treball intel·lectual (organització de la informació), passant per metodologies actives que asseguren la implicació de l'alumnat (processament de la informació). Aquest bloc és, per tant, copiós i extens, i podríem dedicar-li en un futur una entrada completa.

6. Expressió i avaluació del coneixement: En aquest últim bloc es reflexiona sobre aspectes relacionats amb les diverses formes d'expressió i comunicació,  diverses formes de representació en la transformació del coneixement i oferir opcions d'avaluació, revisió, validació i autocorrecció.

A la guia, a més, disposem de rúbriques per autoavaluar l'aplicació del DUA a les nostres propostes didàctiques i models i exemples d'un canvas emplenat.

Exemple de canvas amb orientacions per al seu emplenament

Conclusions

No tot són avantatges, és clar. Elaborar un canvas implica temps i esforç: és una ferramenta de reflexió i meditació que ens ajuda a plantejar-nos si tot el nostre alumnat pot accedir d'igual manera a les tasques que proposem i que ens oferix solucions per tal de compensar desigualtats. Aquest procés, evidentment, no es fa en un tres i no res, però és imprescindible trobar l'espai necessari per a fer-lo, sobretot en llocs tan específics com els relacionats amb la pedagogia hospitalària.

A mi, indubtablement, em paga la pena. Les possibilitats que oferix per a enriquir el nostre treball són ben diverses. Moltes vegades, per falta de coneixement o per falta d'idees, no sabem com podem ajudar el nostre alumnat a assolir els objectius marcats i, atenent la meua experiència, aquesta ferramenta m'ha ajudat molt a oferir mesures de resposta educativa en què no havia caigut o que, simplement, desconeixia.

La finalitat de l'article no ha estat aprofundir de manera escrupolosa en el canvas, sinó oferir una descripció general sobre en què consistix aquesta ferramenta i quins avantatges pot presentar. Espere, no obstant, que aquesta entrada vos servisca com a aperitiu perquè vos animeu a explorar noves possibilitats i idees per a fer el nostre treball més accessible a tots i totes.

Què en penseu? Heu emprat canvas alguna vegada? Coneixeu altres ferramentes que ajuden en l'elaboració de tasques inclusives?

De segur que em podeu donar unes quantes bones idees.

Continuem!

Bibliografia i webgrafia

Agustí, F.J., Angulo, A., Martí, A., Pérez, N., Tormo, E. A. y Villaescusa, M. I. (2021).  Disseny Universal i Aprenentatge Accessible. Model DUA-A. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

Andrade, Sebastián (2012). «METODOLOGÍA CANVAS, UNA FORMA DE AGREGAR VALOR A SUS IDEAS DE NEGOCIOS»

Publicació sota llicencia Creative Commons